El jugador de 15 anys del CF Jesús Catalonia, Cesc Pujol, va recollir el guardó 'Premi Jugador/a' a la gala dels Premis Solidaris celebrada a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm.

Història inspiradora. El passat 18 de febrer durant l’entrega dels Premis Solidaris de la Fundació Catalana de l'FCF, Cesc Pujol va rebre el guardó del Premi Jugador. El Jurat dels Premis Solidaris va reconèixer el jugador del CF Jesús Catalonia pels seus valors i esforços arran de la insuficiència renal que va patir al néixer. Joan Soteras, president de l'FCF, va fer entrega a en Cesc i al seu pare, Joan Mauri, una samarreta de la Selecció Catalana amb el nom "Compartint vida", pel gest del trasplantament de ronyó entre pare i fill.

El jove jugador nascut a Tivenys (Tortosa) és un noi de 15 anys que estima el futbol com qualsevol altre nen, però la seva vida mai ha estat com la dels altres. "La meva vida es basa en què em van trasplantar als 8 anys a causa d'una insuficiència renal quan vaig néixer". "Amb menys d’un mes de vida, Cesc tenia la boca seca i els ulls sense llàgrimes" explica la seva mare, Magda Mauri. Amb una analítica, els resultats van concloure que tenia molta infecció d'orina. Posteriorment, li van fer uns estudis més complets per determinar les causes. Aquestes proves van ser, malauradament, molt concloents, no eren compatibles amb la vida. Els ronyons estaven aturats i en qualsevol moment es podia aturar un altre òrgan. Després del terrabastall i de sentir com el món es desfeia en trossos, el van traslladar en ambulància a l'Hospital de Sant Pau. En Cesc però, tenia moltes ganes de viure, i complert el primer mes de vida, els seus ronyons van començar a funcionar molt a poc a poc. L’evolució, lentament, va ser favorable fins a arribar a un 12% de filtració renal que s’havia d’intentar mantenir fins a aconseguir el pes i l’edat suficient per tenir un trasplantament. Amb 8 anys, el seu pare amb un gest d’amor immens li va regalar una nova oportunitat de viure, sent el donant viu de ronyó.

"Quan em van dir que en Cesc necessitava un ronyó i que jo era la persona més compatible per donar-li, no m'ho vaig plantejar" reconeix el seu pare, qui se sent molt orgullós d'haver-ho fet i si ho hagués de tornar a repetir, ho tornaria a fer. 

Des d’aquell dia, cada jornada és un repte. Cada dia, a les 6:00h i a les 18:00h en Cesc ha de prendre una medicació que li recorda d’on ve i tot el que ha superat. Un cop al mes, recorre el camí des de les Terres de l’Ebre fins a l’Hospital de la Vall d’Hebron, en ambulància, per continuar lluitant en silenci, lluny dels focus i dels aplaudiments. Tot això, quan arriba al camp de futbol, en Cesc només vol una cosa: jugar. No demana tractes especials, només l’oportunitat de ser un més. I s’esforça cada dia, perquè per a ell, fer el que li agrada és una victòria.

Però aquesta història no és només la d’en Cesc. També és la de totes aquelles persones que conviuen amb una malaltia i han de superar obstacles invisibles per a poder ser acceptades. En Cesc ha passat per tres clubs i des de fa 5 temporades és jugador del CF Jesús Catalònia. Allà no el veuen com un malalt, sinó com un jugador. Han respectat els seus horaris i les seves absències i han aconseguit el més important: que en Cesc sigui feliç i se senti part d’un equip. Gràcies a aquesta actitud, la seva família no ha hagut de lluitar per fer entendre la malaltia dins del món de l’esport. L’actitud dels companys, entrenadors, coordinadors, famílies i de club ha estat exemplar.

Cesc Pujol Mauri va rebre el guardó en mans de Joan Soteras, president de la Federació Catalana de Futbol. Els altres guardonats de la categoria 'Jugador/a' van ser Anselm Pasquina Ureña, del club UD San Mauro, i la seva història, "El final d'una etapa, l'inici d'un llegat", i per Eva Maria Calvo i Tessa Vorstenbos, jugadores del Lloret de Mar 2015 Femení CF Sala, per Mare i filla. Un gran equip dins i fora la pista.