Els IX Premis Solidaris de la Fundació Catalana de l’FCF han atorgat a Dani Quintana, a títol pòstum, el Premi Extraordinari del Jurat en reconeixement a la seva figura i els seus valors.

Amb l’objectiu que no torni a passar. Dani Quintana era un adolescent de només 15 anys, jugador del CEF Almacelles, que va decidir deixar-nos el passat mes de juliol. Un nen molt carinyós i amb una gran sensibilitat, sobretot amb els seus, ajudava i defensava a altres nens, tot i ell també passar-ho malament. En Dani tenia un gran amor pel futbol i per ell era una teràpia. Després de mesos d’una situació de patiment profund atribuïda a l’assetjament escolar, el jove lleidatà va decidir posar fi a la seva vida durant l’estiu. Els desitjos i somnis de ser entrenador d’un equip de futbol i de cursar un batxillerat per estar vinculat amb el que més li agradava van quedar aturats.

A títol pòstum, la família d’en Dani Quintana ha rebut el Premi Extraordinari del Jurat dels IX Premis Solidaris en mans del president de la Fundació de l’FCF, Ivan Carrillo, en el moment més emotiu de la gala. Totes les persones presents a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm s’han alçat per reconèixer la figura d’en Dani. “Els nens es pensen que això no passa i els pares també” assegura Marina Solà, mare d’en Dani. “Es pensen que no passa perquè callen molts casos i és un tema encara molt tabú. Si els pares i els nens sabessin que això realment sí que pot arribar a passar, s’ho prendrien d’una altra manera”. Tres mesos després de la seva pèrdua va ser quan la seva mare, Marina, en una decisió valenta, va denunciar el cas públicament.

Segons la família i l’Associació Trencats, en Dani va patir aïllament, burles, robatoris i amenaces per part d’alguns companys d’Institut. Situacions difícils de gestionar quan no es detecta, no es denuncia i es viu en silenci i fent la vida de la persona assetjada un autèntic calvari. “Quan es coneix un cas així, de primeres sobta, però malauradament no és l’únic. Per desgràcia hi ha molts nens que arriben en aquest punt i s’ha de començar a parlar de la problemàtica que hi ha avui en dia amb l’assetjament escolar” reflexiona la mare d’en Dani.

Enamorat del futbol, al terreny de joc era on ell era feliç. Al carrer podia patir situacions desagradables, però dins el camp, amb el suport del club lleidatà, va deixar de tenir problemes des del primer moment. Molt amic dels seus amics, amb un gran cor i un nen molt únic, tal com diuen els amics que sempre parlen de l’autenticitat de la seva manera de ser tan especial. Aquest cas no pot caure en l’oblit, ja que pot tocar a qualsevol. Per recordar-lo i transformar la tristesa en esperança, la comunitat va crear un mural commemoratiu al carrer Doctor Agustí d’Almacelles, on en Dani apareix jugant a futbol, lliure i feliç. Un record viu de la passió que el feia somiar i de l’esperança que tots els joves mereixen. Cada traç, cada color, és un crit: “No estàs sol. Parlem. Escoltem. Ajudem”. El mural no només recorda en Dani, sinó que transmet un missatge a tota la comunitat: cuidar-nos, protegir-nos i crear espais segurs per a tots els adolescents. Que cada jove pugui somiar com en Dani, córrer, jugar i somriure sense por, envoltat de companyia i respecte.

Que en Dani continuï jugant en cada pilota que roda, en cada rialla compartida i en cada cor que aprèn a escoltar. Que la seva memòria sigui llum, i la seva història, una lliçó d’amor, cura i protecció cap als nostres infants i joves.

GALERIA D'IMATGES